CAMP UNIFICAT
Ahir, passejant pel parc, em vaig trobar a l’Albert Einstein...
Gravadora en mà, li vaig preguntar:
Honorable mestre, si us plau, em voldríeu explicar de manera senzilla a mi, ignorant persona, i també pels meus amics d'internet... Què és això de l’espaitemps? Què som?, i de què estan fetes les coses?
Em mirà directe als ulls...
quedà un llarg moment en silenci, va somriure i em respongué així:
La matèria està feta d’àtoms, de partícules i ondes que giren, vibren seguit a velocitats enormes, en microespais immensos. La natura, les coses, edificis, persones, objectes quotidians... que ens semblen sòlids, són moviment vertiginós, són energia; la qual no es crea ni destrueix, sinó que gira, vibra i transforma constant.
Cada cosa ocupa un lloc en l’espai... l’espai és la distància que hi ha entre les coses. De no haver-hi espai no hi hauria coses. Tot estaria enganxat en un sol bloc informe... envoltat de què?, d'espai. Coses i espai, necessiten temps per existir. De no existir el temps no hi hauria ni coses, ni espai. Tot és interdependent. Tot és una sola realitat multidimensional.
Matèria i energia, espai i temps són inseparables.
Són facetes, aspectes diversos de la mateixa cosa, del mateix fenomen existencial.
Elements constitutius de tot el que podem percebre, pensar, sentir...
Tu ets, tots som: matèria-energia-espai-temps.
Som consciència.
Perquè, sense consciència, per tu, matèria-energia-espai-temps no existirien. Tu mateix i tot el que t’envolta no existiria. Cada consciència, que també transforma seguit, ho recrea tot... reinterpreta la informació i l'entorn, segons les pròpies característiques.
Consciència és el coneixement de la pròpia existència:
percepcions, pensaments, sentiments, emocions, actes...
Tots els éssers vivents: bacteris, plantes, arbres, insectes, peixos, animals... i no sabem si altres elements del món inorgànic, tenim un determinat grau de consciència. Cadascun el què li és propi... compartit amb els de la seva espècie i sinèrgic amb tots els altres.
Tots junts som biosfera, som el cercle de vida que envolta el planeta.
Som consciència global.
Quan la teva consciència s’apaga, per tu tot s’apaga.
Això passa cada nit quan te'n vas a dormir i dorms sense somnis... ja que en els somnis també hi ha consciència. Passa també i de manera definitiva per a tu, quan et mors. Les persones s’acaben, les neurones es moren, el cos es disgrega... i tard o d'hora passa a ser part de plantes, animals, humans... Algú com tu mai més es repetirà, perquè mai més es donaran les mateixes condicions d'entorn, combinacions genètiques, neuronals, familiars, culturals, històriques... que formen i deformen a cada individu.
Cadascú és únic... transformant a cada instant que passa.
Cada ésser humà, és com una cèl·lula d'un gran cos dispers; una neurona de la ment col·lectiva. La consciència personal, resultat de la funció neuronal, s'extingeix, la consciència global continua. Abasta la humanitat sencera, l'existència sencera. Per això tot és interdependent, tots som un sol ésser immens, i en tots els àmbits tot ens afecta a tots.
Es quedà callat un llarg moment... observant la llunyania...
O
O
Conclusió de tot això?
Energia-espai-temps-consciència... vida i mort, són la mateixa cosa.
Part d'un mateix fenomen inexplicable.
SE L'ANOMENA CAMP UNIFICAT
COSMOS
Tot i tots existim en ell, en som part inseparable.
*
Mira, l'enormitat del Cosmos depassa tota imaginació:
A la Via Làctia, la nostra galàxia, s'estima que hi ha milers de milions d'estels.
A l'Univers observable es calcula que hi ha 200 mil milions de galàxies.
Alguns despistats bíblics, defensen que la Terra és l'únic planeta habitat. Cosa altament improbable. És xocant que al segle XXI existeixin encara gent tan obtusa, terraplanistes, creacionistes... és una rèmora dels llibres anomenats sagrats, que demostra el poder del condicionament dels infants i la transmissió generacional de conceptes atàvics.
Havia tancat els ulls...
... respirava profund... i això va durar molt... s'havia adormit?...
O
De sobte, sense obrir els ulls continuà parlant:
Som com una gota d'aigua intentant comprendre l'oceà...
Durem un instant en l'espaitemps etern.
Per molt que sabem ben poc sabem.
EL MISTERI CÒSMIC ÉS IMPENETRABLE
Com més s'avança en ell, més profund es fa.
Ens havíem assegut a un banc...
... corria un aire càlid sota la tebior del sol...
Era el dia de Nadal... al parc no hi havia absolutament ningú... tothom devia estar fent el gran dinar amb la família... El món semblava haver-se aturat... ni cap soroll se sentia.
O
Mestre, i la famosa teoria de la relativitat?
Aquesta que diuen és molt complicada... me'n podríeu fer un resum entenedor?
Sí, és relativament complex... però es pot simplificar molt..
Per a la pràctica diària, sovint la complexitat és supèrflua. Entendre el bàsic és suficient. De fet, tothom sap o intueix que significa el concepte, la percepció, la vivència de la relativitat.
Dir que tot és relatiu, vol dir que res funciona per si mateix, que tot està relacionat amb algú, amb alguna cosa, amb la totalitat... També vol dir, que tot depèn de la perspectiva des de la qual s'observa. I de les característiques i condicions de l'observador i de la cosa observada.
Tots sabem, que el món es veu del color del vidre a través del qual es mira.
Relativitat vol dir també, que tot és incomplet, ja que tot és transitori.
Vol dir, que l'única cosa permanent és la impermanència.
Aquesta teoria és tan sols un aspecte més del Camp Unificat.
La complexitat del Camp Unificat és tan enorme que cap teoria la pot abastar.
Altra vegada un silenci molt llarg va planar sobre nosaltres.
O
Vaig pensar que la conversa s'havia acabat.
O
Que us puc fer una foto?
Una ombra de tristesa va passar pels seus ulls... i abaixant la veu em va dir: Segurament tu ja saps, que els homes grisos, com els anomenava Michael Ende... els que ens roben l'energia, l'espaitemps, la consciència, la vida... Els agents Smith que mostra la pel·lícula Matrix, camuflats o evidents, estan en tota la societat, i sobretot en llocs de poder, des d'on continuen actuant al servei de la foscor de sempre. Tant de bo la llum els arribi. Mentrestant prefereixo que no sàpiguen res de mi, intentarien utilitzar-me. No hi ha foto i, tal com m'has promès, la gravació, quan l'hagis copiada l'has d'esborrar.
Nosaltres som com Neo i Trinity.
Immersos en Matrix, en trànsit de despertar i ajudant a despertar.
De totes maneres, aquesta entrevista és inversemblant, ningú se la creurà... (va riure), de fet poc els importa el que tu escriguis, altra feina tenen... però millor ser prudent. A efectes pràctics, aquesta trobada te l'has inventat. Tu també has de ser prudent... dir que has parlat amb difunts, fantasmes, esperits... ja saps que no està ben vist... i tornà a riure.
Se'm va quedar mirant fixament...
Segurament, a alguns dels teus amics, aquest blog els interessarà.
Aconsella'ls que se'l rellegeixin sencer i a poc a poc unes quantes vegades.
Que hi reflexionin.
Que ho tinguin present en la vida quotidiana.
Que ho comparteixin amb esperits germans.
Hi afegiré imatges per ajudar que tot sigui més entenedor, vaig dir-li.
Va fer assentir amb el cap.
*
O
Després d'un altre silenci va continuar parlant.
COMPRENDRE EL CAMP UNIFICAT CANVIA LA VISIÓ DE TOT
Cosa necessària per implementar un nou paradigma:
Una espiritualitat laica i una ètica adient, per encarar els desastres actuals i futurs.
Necessitem abandonar la vella i corrompuda peixera.
Necessitem aigües noves i peixeres molt més grans, piscines, llacs...
Saltar al riu, sortir al mar... segurament no és possible.
Sent animals socials, necessitem un pla d'acció, una ètica humanista reguladora.
***
La Unió internacional humanista i ètica.
Abasta organitzacions humanistes, ateistes, racionalistes, secularistes, escèptiques...
Té una estreta relació amb la Federació Humanista Europea.
Som molta, molta gent treballant en aquest sentit.
Des del nostre lloc, i a la nostra manera, sumem-nos amb ells!
***
CONVÉ SER-NE CONSCIENTS
Ja hi han 8.000 milions d'humans sobre el planeta
Uns passant misèria i altres malbaratant. Uns "pacífics" i altres guerrejant.
LA CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA ESTÀ REMOGUDA I DESORIENTADA
La humanitat es troba en una cruïlla. El coronavirus ja va ser/és un avís potent... al que en general poc cas es fa... (ni a molts altres), i aquí el tenim encara, bategant, vibrant, mutant... La majoria només pensen en tornar a fer com abans: el consumisme desbocat...
Però els virus no s'eliminen per decret.
Ni els problemes se solucionen evitant mirar-los.
Emergència climàtica, contaminació, sobrepoblació, guerra...
La situació global a tothom afecta.
Ja tots ho veiem.
QUÈ POT FER O DEIXAR DE FER CADASCÚ?
Així com els virus muten... hem de mutar nosaltres també.
Cadascú i tots.
Per els altres no pots respondre, però si per tu mateix-a.
Alliberar-te dels variats obscurantismes... per poder avançar lleuger-a.
Necessitem obrir el cor i la ment:
Necessitem empatia, compassió, valentia, respecte, estimació...
*
MAI ELS HUMANS HAVÍEM TINGUT UN TAL PODER DESTRUCTIU
Tampoc mai havíem tingut una tan gran capacitat de creació.
Necessitem urgentment un canvi de mentalitat.
*
Les alarmes sonen i més sonaran.
Tard o d'hora, personalment i col·lectivament, de grat o per força, haurem d'escoltar el clam de la Terra i de la humanitat sofrent. Que sigui aviat doncs cada dia compta.
El canvi de mentalitat succeeix espontàniament en cadascú.
Quan, abandonant inèrcies fatals i normes paralitzants, la consciència s'expandeix.
LA CRISI MUNDIAL
és una gran oportunitat de transformació.
Ja tots estem més o menys conscients de l'emergència global.
Mai havíem estat tan prop del desastre... ni tan prop de la llum.
ES TRACTA DE DESPERTAR
Tots estem poc o molt desperts... però tots podem, necessitem estar-ne més.
Es va fer un llarg silenci...
O
Saps? Estic molt d'acord amb el què diu el Dalai Lama:
LA MEVA RELIGIÓ ÉS L'AMABILITAT
Es tracta d'aplicar-la a la vida quotidiana.
Amb tu mateix, amb tothom i amb tot.
*
S'alçà, somrigué...
... i a la manera dels dansaires sufís, però lentament, va començar a girar contemplant el paisatge... Jo el vaig imitar... l'entorn estava viu i resplendia... arbres nus de fulles i muntanyes llunyanes ens envoltaven... Tot retallat contra un cel intensament blau i sense núvols... se sentia xiular el silenci... i una gran calma planava en l'ambient...
Em va fer l'ullet, i va marxar caminant a poc a poc...
Ja lluny, girant-se es va portar la ma sobre el cor... i va continuar fins a desaparèixer.
Per cert, portava el cabell molt curt, no duia bigoti i semblava rejovenit. Era realment ell qui em vaig trobar? O potser era un avi que fugint del Nadal s'havia escapat de l'asil? Un fantasma? Un extraterrestre? Una al·lucinació? Un somni?...
Avui he estat algunes hores al parc, per si tornava a aparèixer...
Hi tornaré encara per si fos el cas... m'agradaria preguntar-li més coses... Estaré vigilant... però sospito que mai més ens tornarem a trobar. Aquestes coses no solen repetir-se.
De fet, el que em va dir i que aquí per a tu queda escrit, ja és suficient.
JO COM ELL, ET SUGGEREIXO: RELLEGIR I REFLEXIONAR
Sovint, del lloc més impensat i sense avís, sorgeix un punt de llum.
... bategant... vibrant... expandint...
Fent senyals... revelant camins que no havies vist.
Aquest text n'és un... no te'l deixis perdre!
i comparteix-lo amb qui tu saps pot ajudar
XARXA DE BLOGS >>> PESTANYA SOTA CAPÇALERA >>>
Clicant a sota pots compartir directe a les xarxes... també via mail.
.jpg)
.jpg)
.jpg)